CEFS Sant Joan de Vilassar, un club que es va fundar el 1997, ara ja farà 20 anys.

Situat en un poble mariner, sempre amb la il·lusió de fer crèixer la base, d’ensenyar i educar els nostres nens i joves dins l’àmbit de l’esport i dels valors.

El Sant Joan treballa molt la base, per això anem creixent, poc a poc. De la mà de les escoles del poble (Escola del Mar, La Presentació, el Vaixell Burriac i el Pla de l’Avellà) treballem junts per aconseguir formar persones i ser un club referencia a Catalunya.

Tot i que volem ser formatius, no ens oblidem de la competició, que des dels valors de la companyonia, amistat, respecte, ens ha fet tenir equips a les màximes categories, ens fa ser referència l’àmbit de la competició.
​​
Un altre punt fort del club és l’obertura de l’espai de Valors amb un equip de gent amb necessitats especials, que lluiten i demostren que poden competir i aprendre igual que els altres.

La filosofia que fa que tot funcioni, és la de ser una família, un bloc unit, sempre amb un fi comú i una frase que a tots els camps es repeteix…

1-2-3 Sant Joan!!

El Club Esportiu Futbol Sala Sant Joan de Vilassar va ser fundat el 31 de maig del 1997 per un grup d’amics que es van reunir a la comunitat de veïns “La Haya” de Vilassar de Mar. Els membres fundadors van ser Antonio José Caralps, Vicens Soler, Josep Oriol Vinyals, Mario Ros, Raúl Escalera, Germán de Melo, Jordi Codina i Agustín Arasanz.

L’entitat va competir per primera vegada com a tal en el torneig organitzat per l’Olímpic CF de Sant Adrià de Besòs, en què va jugar contra el sènior masculí del propi Olímpic CF perdent per 6-5, i contra el Rabal perdent per 5-4. Per tant va quedar en tercera posició. Durant aquell estiu el Sant Joan no va competir en cap altre torneig amistós i va romandre inactiu fins el mes de setembre.

Però institucionalment, aquell estiu del 97 va ser força mogut. Per una banda hi va haver la constitució formal de l’entitat el 8 de juny del 1997, formant-se una junta directiva amb els següents membres:

President: Antonio José Caralps Sobrera

Vicepresident: Vicens Soler Ruiz

Tresorer: Germán de Melo Ponce

Secretari: Oriol Vinyals Foguet

Vocals: Mario Ros Fernández, Ester Foguet Vidal i Juan Josep Soler Ruiz

Per altra banda, es van iniciar les converses amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar per la concessió d’una pista per als entrenaments i els partits. Després de dues reunions celebrades el mes de juliol, l’ajuntament ens va cedir la pista del carrer Lluís Guardiola per a entrenar i el polisportiu per a jugar (en horari de diumenges al matí).

Tot i això, el més destacat d’aquell estiu va ser la creació d’un Sènior Femení. La creació d’aquest equip va ser propiciada pel fet de que l’aleshores president de l’entitat, Antonio Caralps, entrenava a un equip femení de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró. Les noies d’aquest equip havien estat jugant durant diverses temporades a l’equip de l’escola, però l’any següent l’escola no volia continuar tenint un equip femení. Així doncs, les noies d’aquest equip es van posar en contacte amb el Sant Joan, i la junta directiva va acordar d’incloure-les al club. Aquest fet va ser molt important per a l’entitat, doncs es va passar de la perspectiva de tenir un únic equip a la de crear un club estable i amb categories base.

El mes de setembre es van iniciar les competicions de lliga de la Federació Catalana de Futbol. Els dos equips de l’entitat van acabar en vuitena posició, superant les expectatives inicials que, vistos els resultats dels partits amistosos dels mesos d’agost i setembre, no eren altres que quedar a meitat de taula.

El juny de 1998, dos equips que s’havien anat gestant la temporada anterior van esdevenir realitat: el Femení Base i el Juvenil debutaven en uns triangulars que obrien el Torneig de Festa Major del CEFS Sant Joan de Vilassar. Ambdós equips van quedar en la darrera posició.

Aquests triangulars s’havien disputat el dissabte al matí, i l’endemà es va completar el Torneig de Festa Major amb la participació del Sènior Masculí i el Sènior Femení. El masculí va quedar en segona posició i el femení en darrera posició.

Per finalitzar, cal destacar la participació dels dos equips femenins en el Torneig Ramon Pelegrí de la Penya Andorra, en què els dos equips van competir amb equips de més categoria i van donar una imatge molt bona. Ambdues formacions van quedar en penúltima posició. La participació en aquest torneig suposava una empenta de reconeixement i prestigi per al Sant Joan.

La temporada 1998-99 es va iniciar amb quatre equips dins l’entitat; aquests eren el Sènior Masculí, el Sènior Femení, el Juvenil i el Femení Base. El paper dels 4 equips va ser força discret en les competicions de la Federació Catalana. Així, els dos sèniors acabaren en vuitena posició de les seves lligues, i el femení base i el juvenil acabaren en penúltima posició.

Pel que fa a fets destacats institucionalment, cal remarcar que durant aquesta temporada van arribar dues ofertes a l’entitat: una va ser la de crear una secció de bàsquet, i l’altra va ser la idea del Sr. León del Pino de fusionar el Club Polideportivo Vilassar i la nostra entitat en perspectiva de formar una gran entitat que englobés varies seccions esportives. Les dues propostes van ser desestimades per la Junta Directiva. Pel que fa als torneigs de final de temporada cal destacar el primer lloc assolit pel Sènior Masculí en el Torneig del Olímpic CF, i la participació del Sènior Femení i el Femení Base al Torneig Ramon Pelegrí de la Penya Andorra CFS.

Aquesta temporada va iniciar-se amb una nova junta directiva:

President: Antonio Caralps

Vicepresident: Vicens Soler

Tresorer: Francesc X. Nebot

Secretari: Oriol Vinyals

Vocals: Ester Foguet, David Soler, Emili Sánchez, José Antonio Sansegundo, Francesc Torres i Laura Carbonell.

Pel que fa als equips, aquesta temporada va portar dos nous equips a l’entitat: un Cadet Masculí i un Infantil Masculí. El Cadet Masculí va competir als Jocs Escolars del Maresme. L’Infantil Masculí es va crear el mes de desembre i va competir en el Torneig de Reis del FS Dosrius quedant campió; el que va quedar de temporada va anar realitzant partits amistosos, i a final de temporada va competir en el Torneig Ramon Pelegrí de la Penya Andorra en categoria escolars, quedant en segona posició.

El més destacat de la temporada va ser gens dubte el campionat de lliga de Tercera Divisió assolit pel Sènior Masculí, que d’aquesta manera aconseguia l’ascens a la Segona Divisió B. Durant tota la lliga, els nois del Sant Joan tan sols van perdre un partit, el de la setmana següent de proclamar-se matemàticament campió. La resta d’equips van tenir resultats desiguals. Així, el Femení Base va quedar en quarta posició, i a més a final de temporada va quedar campió del Torneig de Dosrius.

El Cadet va quedar quart per la cua en la primera ronda dels Jocs Escolars i en la segona va quedar campió de grup.
Finalment, el Sènior Femení i el Juvenil Masculí van quedar en 12a posició en les seves respectives lligues.

Aquesta temporada començava amb l’èxit de tenir tots els equips de l’entitat federats, des del Sènior Masculí fins a l’Infantil Masculí. A més, tant el Cadet com el Sènior Masculí tenien expectatives de pujar de categoria, tot i que els segons havien estrenat categoria aquella mateixa temporada.

Arribats al mes de gener i punt d’acabar la primera volta, el Sènior Masculí es trobava en quarta posició, cosa que li donava forces opcions a l’ascens. Per la seva banda, el Cadet es trobava en primera posició sense haver perdut cap partit. També cal destacar que el Femení Base, tot i tenir una plantilla bastant reduïda, es trobava en la zona mitjana-alta de la classificació.

A final de temporada es va aconseguir arrodonir un dels millors anys, esportivament parlant, del CEFS Sant Joan de Vilassar: el Sènior Masculí va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió A al acabar la lliga en tercera posició, i el Cadet va aconseguir l’ascens a Primera Divisió, tot i quedar en segona posició.

A final de temporada, el Sènior Masculí va participar al Torneig Ramon Pelegrí organitzat per la Penya Andorra, en el qual va quedar en segona posició després de perdre la final per 5-4 contra el Centre Compartir de Barcelona.

També cal destacar que aquesta va ser la primera temporada en que la nostra entitat va col·laborar amb el CEIP Vaixell Burriac oferint com a extraescolar l’activitat de futbol sala. Arran d’aquesta col·laboració, es va crear un equip de categoria Prebenjamí que va competir als Jocs Escolars del Maresme.

Institucionalment, aquesta va ser la darrera temporada d’Antonio José Caralps Sobrera com a president de l’entitat; a final de temporada Ester Foguet Vidal ocupava el seu lloc com a presidenta. Es tancava un cicle de quatre anys en els quals el club havia crescut molt a tots els nivells.

Temporada marcada per l’inclusió d’un nou equip a l’entitat: el Sènior Masculí B, format pels jugadors que acababen de deixar de ser juvenils i altres jugadors que van entrar en el projecte. És l’equip pont entre el juvenil i el Sènior Masculí A.

No va ser una temporada de grans resultats esportius. Així el Sènior Masculí A va quedar en 8a posició, el Juvenil en 7a, el Cadet va quedar en la darrera posició de Primera Divisió cosa que suposava el seu descens a Segona Divisió, el Sènior Masculí B va quedar en la 11a plaça, el Sènior Femení també en la 11a plaça i, finalment, el Femení Base va quedar en 9a plaça.

L’equip de l’escola Vaixell Burriac va quedar en 3a posició de la primera fase dels Jocs Escolars del Maresme (tot i que durant la primera volta havia estat en primera posició). A la segona fase de la competició, la classificació va ser més discreta, quedant en quarta plaça.

La millor temporada a nivell esportiu de les viscudes fins ara començava amb dos equips sèniors, dos juvenils i un benjamí del CEIP Vaixell Burriac.

Eugeni Escolà agafava el primer equip des del principi de la temporada; cal recordar que la temporada anterior ja havia estat l’entrenador tot i que va començar a meitats de temporada. El treball desenvolupat durant la temporada anterior i l’experiència dels jugadors en la categoria (Segona Divisió A) feien que l’ascens fos l’objectiu prioritari. Pel que fa a les incorporacions, tan sols dues: Loro i Enric, tots dos provinents del FS Vilassar de Mar, i l’ascens d’Àngel al primer equip.

Al llarg de la temporada, els santjoanencs es van mostrar intractables, tot i mantenir un dur frec a frec amb el CE Arenys de Munt, el FS Sant Antoni de Vilamajor i el Polaris de Barcelona. A manca de tres jornades pel final, els blanc-i-negres van poder cantar l’alirón després d’empatar a tres al camp del Racing Bar Fernando (un empat aconseguit a manca de segons pel final per el golejador de l’entitat: Kiku).

Per la seva banda, el segon equip iniciava la temporada a la Tercera Divisió a les ordres de José Antonio Sansegundo i amb uns objectius no massa clars, ja que tan sols continuaven quatre jugadors de la temporada anterior: Luque, Isaac, Roger i Cristian. Les noves incorporacions eren: Ian (provinent de la UE Vilassar), Sergio (Segell Expres), Àxel (FS Vilassar de Mar), Germán (tornava al club), Enric, Ortega i Vives (tornaven al club també), Roger (sense club de procedència), i Òscar (provinent del primer equip).

El gran nombre d’incorporacions feia que fos difícil fixar un objectiu. De totes maneres, la il·lusió d’un possible ascens era present. La temporada va començar fluixa, però mica en mica l’equip va anar agafant el to i recuperant posicions. Així, al final de la primera volta s’havia aconseguit el liderat, i el tren de les primeres posicions ja no es va deixar anar fins el final. A l’última jornada es va aconseguir el campionat de lliga enfront l’Atlètic Català; patint força, ja que el resultat va ser 3-2.

Pel que fa als juvenils, cal destacar el gran treball dut a terme pels dos entrenadors i les dues plantilles. Tant Òscar Vidal com Román Molina van aconseguir conjuntar els seus respectius jugadors i aconseguir uns bons resultats. El Juvenil A, entrenat per Román Molina, va aconseguir una cinquena posició que, si no haguès estat pel mal inici de temporada, haguès estat millor. Per la seva banda, Òscar Vidal aconseguia una novena plaça amb un equip format en igual nombre per juvenils de primer any i cadets.

El benjamí del CEIP Vaixell Burriac va fer una primera lligueta molt fluixa en la que va acabar últim. Tot i això, en la segona lligueta es va saber sobreposar i va aconseguir el tercer lloc.

Temporada en la que els equips sèniors de l’entitat es van assentar a les seves categories després dels ascensos de la temporada anterior. Pel que fa a la base, cal destacar com el Juvenil va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió A, una categoria que començà a funcionar la temporada 2004-05. La posició final dels juvenils va ser la de tercer classificat. Per altra banda, el Juvenil A, en un grup molt dur, va aconseguir la cinquena posició (que repetia de l’any anterior). Finalment, destacar l’equip Cadet en el que una nova fornada de jugadors van aconseguir uns molt bons 20 punts.

El més remarcable de la temporada va ser el gran boom de l’escola de futbol sala en la que el club col·laborava amb el CEIP Vaixell Burriac. Així, el nombre d’integrants d’aquesta escola va passar dels 12 de la temporada anterior als 44 nens i nenes que van estar dividits en quatre categories: escola, Prebenjamí, Benjamí i Aleví. A destacar el cinqué lloc aconseguit pels alevins a la primera fase dels jocs escolars, i el fet de que per primer cop va competir un equip federat de l’escola en categoria benjamí.

A nivell institucional, l’entitat va estrenar el nou paviment instal·lat per l’ajuntament a la pista del carrer Lluís Guardiola. Així, mica en mica, anava millorant la pista d’entrenaments del CEFS Sant Joan de Vilassar. A més, també es començaven a entreveure canvis a la junta directiva, doncs aquesta portava ja tres temporades al capdavant del club.

Finalment, destacar la incertesa que es vivia en el món del futbol sala en general pel resorgiment amb molta força de la Federació Catalana de Futbol Sala. Això feia preveure que la propera temporada seria molt mogudeta a tots els nivells.

L’any esportiu 2004-05 es va iniciar amb uns profunds canvis en la junta directiva a l’entitat, i és que entraven tres nous membres a l’òrgan rector del Club. Aquests eren Josep Arnau, Roger Massanet i Jordana Arnau, tots tres com a vocals. Així, la directiva de l’entitat quedava formada pels següents membres:

President: José Antonio Sansegundo

Vicepresident: Emili Sánchez

Tresorer: David Soler

Secretari: Oriol Vinyals

Vocals: Josep Arnau, Vicens Soler, Jordana Arnau, Roger Massanet

Dins l’àmbit esportiu es començava la temporada amb dos sèniors amb clares opcions d’ascens, un juvenil totalment renovat que tenia com a objectiu la permanència, i un cadet del tot nou que havia de formar-se en la segona divisió. De la col.laboració amb el Vaixell Burriac sorgien els següents equips: un aleví que havia de confirmar les bones sensacions de la temporada anterior, un benjamí i un pre-benjamí amb gran part de la plantilla de primer any i que, per tant, tenien l’objectiu de divertir-se i aprendre.

En categoria sènior els dos equips van acabar a la zona alta de la classificació. Així el Sènior A, de la mà d’Eugeni Escolà, va acabar quart, i el Sènior B d’Òscar Vidal, amb molts jugadors sèniors de primer any, va acabar com a sisè classificat.

El juvenil, que va patir força contratemps, va fer una temporada meritòria però no es va poder evitar el descens. Així, Miquel Bellès i els seus jugadors baixaven a Segona B a la darrera jornada, amb 17 punts. Per la seva banda, Roger Massanet entrenava un cadet que va quedar en vuitena posició, una bona classificació tenint en compte que hi havia força jugadors de primer any.

Al CEIP Vaixell Burriac, l’aleví de Gerard Vinyals aconseguia la quarta plaça, el benjamí de Pol Bravo quedava campió a la segona fase, després d’una temporada de menys a més, i el pre-benjamí de Dani Llorens aconseguia la desena plaça en la primera fase i la tercera en la segona. Finalment, els de l’Escola, entrenats per Jaime Cuartero, quedaven campions del IV Torneig CEIP Vaixell Burriac.

A nivell federatiu, la temporada va ser molt moguda amb les recordades eleccions entre Jaume Roure i Jordi Roche i tot el problema posterior que va portar el procés al Tribunal de l’Esport de Catalunya i la repetició de les votacions. Per la seva banda, la FCFS continuava creixent gràcies a la desorganització existent a la FCF.

Finalment, destacar que l’Eugeni Escolà, l’entrenador del primer equip del CEFS Sant Joan de Vilassar les darreres tres temporades i mitja, deixava l’entitat, i el substituïa en el càrrec l’Enric Arqués, un jove entrenador barceloní.

El primer equip de l’entitat aconseguia una gran fita aconseguint l’ascens a la Territorial Catalana, i és que Enric Arqués i el seu grup varen realitzar una temporada inmaculada en la que van quedar com a primers classificats de la Divisió d’Honor de Barcelona (Preferent Catalana).

En aquesta temporada es va iniciar la col.laboració entre l’entitat i el CEIP l’Olivera de Cabrils, aconseguint crear un total de quatre equips: P-4, P-5, pre-benjamí i benjamí. D’aquests grups ara alguns dels seus jugadors estan vestint la samarreta de l’entitat de Vilassar de Mar.

Pel que fa a la resta d’equips de base cal destacar el gran paper del Pre-benjamí de Daniel Llorens que va aconseguir la segona posició final del Consell Esportiu del Maresme. Per altra banda s’aconseguir crear un nou equip infantil a l’entitat entrenat per Roger Massanet. A nivell de Senior el segon equip baixava de categoria a la segona divisió “B”, després de que jugadors joves molt importants de la temporada anterior haguessin fet el salt al primer equip de l’entitat (Daniel Llorens, Marcel Medina i Xavier Sàmbola).

A nivell institucional molta calma en el si de la Junta Directiva i tan sols cal destacar la baixa del tresorer David Soler, i la seva substitució per l’actual tresorer de l’entitat: Josep Arnau.

En el debut a la Territorial Catalana el primer equip aconseguia mantenir la categoria acabant a la zona tranquila de la classificació, la temporada però no havia estat del tot bona ja que a manca de deu jornades per el final Enric Arqués va haver de deixar l’equip i va agafar el timó l’Oriol Viñals.

Començava el final de la generació dels Kiku, David, Mario, Román, Kilian, Toni, Loro, Miki, Tortu, Roger, Edu, i començava una nova era conduida per jugadors com:

Esteve, Adam, Jaume, Alberto, Sambola, Yassine … als quals més tard s’afegiria la base de l’equip que va aconseguir l’ascens a la Tercera Divisió Nacional la temporada unes temporades més tard.

El club aconseguia el patrocini de Lider Finance.

Els juvenils amb un grup de tercer any aconseguien l’ascens de categoria que la següent temporada és perdria degut a que havia entrat un nou grup de primer any.

En categories de base continuava la confirmació de nous equips i l’ampliació de la base.

Bon i mal any per al club, en primer lloc mala temporada pel descens del primer equip de la Territorial Catalana Grup-1 a la Preferent Catalana, en una temporada en què el Sènior va tenir una barreja de mala sort i evidentment mala planificació que van fer que l’equip no s’adaptés mai a una categoria tan exigent com la Territorial Catalana, a més el canvi de generació en el grup del primer equip era ja un fet i la plantilla potser era massa jove per una categoria amb molts jugadors experimentats.

També es va donar el descens del Juvenil de categoria, i és que l’equip de la temporada anterior havia pujat a Sènior en quasi la seva totalitat.

Pel costat bo cal destacar el bon paper de la base, i per sobre de tot el campionat de lliga de l’equip Benjamí que va suposar per a l’entitat el primer campionat de lliga d’un equip de la base, cosa que va omplir d’orgull a tots els components de la nostra entitat.

El final de lliga del Benjamí va ser apoteòsic, ja que s’ho van jugar tot en el darrer partit de lliga al camp del Sta. Perpètua, el primer classificat, i tan sols valia la victòria.

Aquesta es va aconseguir per un ajustat 1 a 2 , en un partit en què tant els locals com els vilassarencs van passar molts nervis.

Per altra banda, cal destacar el tercer lloc de l’Infantil d’Ismael Bassallote, que va suposar l’ascens a la primera divisió infantil, un grup que com l’equip Aleví d’Òscar Fusté que aconseguia el quart lloc de la primera divisió, semblava que donarien moltes satisfaccions en el devenir de l’entitat.

Pel que fa a l’estructura de la junta, es va incorporar un nou membre: Carles Segarra.

D’aquesta manera l’entitat reforçava la seva estructura de cara a diversificar les tasques a realitzar pels diferents membres de la junta.

La temporada començava amb una nova generació de jugadors a l’equip benjamí, tots ells procedents del CEIP Pla Avellà, i amb la incorporació també a l’entitat de tot el benjamí campió del CEIP Vaixell Burriac que passaven a l’equip aleví “B” i “A”.

Continuaven els fruits de la pedrera del Sant Joan amb aquests dos nous grups.

A nivell de junta continuava la mateixa estructura de la temporada anterior, amb un repte molt important que era continuar millorant l’estructura de base i afrontar el canvi generacional que s’havia donat al primer equip.

Per tal de dotar d’un bon nivell a aquest primer equip es va fitxar a Gonzalo Marchena com a jugador-entrenador, procedent del FC Barcelona; el precedia un gran currículum, i la veritat és que va donar un gran tomb al joc del primer equip, i com que molts dels jugadors d’aquest grup feien d’entrenadors de la base, aquest canvi de rumb també va començar a tenir els seus efectes a la pedrera.

A nivell de classificació cal destacar l’ascens de l’aleví “A” a la primera divisió, i és que Roger Massanet amb una plantilla força curta, però amb ajuda de l’aleví “B” va aconseguir un ascens, que col·locava a dos equips de la base a la primera divisió: l’infantil que havia pujat la temporada anterior, i l’aleví que ho feia en la present.

El primer equip va aconseguir una desena plaça, i es va anar de menys a més.

La temporada la va acabar Miquel Bellès, després que a les darreries de la temporada Gonzalo Marchena fitxes pel Canet FS de la Primera Nacional A, i es decideix la dissolució del segon equip i del juvenil pel poc compromís detectat per la junta directiva.

Cal destacar també la bona temporada de l’infantil de primera divisió, que amb un equip ple de jugadors de primer any i alevins va aconseguir la permanència.

Començàvem la temporada incorporant un nou membre a la Junta Directiva: Rudi Schiendl, així la junta quedava de la següent manera:

President: José Antonio Sansegundo

Vicepresident: Roger Massanet

Tresorer: Josep Arnau

Secretari: Oriol Vinyals

Vocals: Josep Pujol, Carles Segarra, Rudolf Schiendl

A destacar la renovació dels vestidors de la pista municipal Lluís Guardiola, i també l’entrada de l’entitat al pavelló municipal de Vilassar de Mar amb un horari més extens, cosa que feia que tots els equips poguessin, almenys, entrenar un cop per setmana en pista coberta, una gran millora sens dubte.

En l’àmbit esportiu, Miquel Bellès agafava el primer equip des de l’inici de la temporada, amb una plantilla que es començava a estabilitzar després de tres temporades de força canvis.

El resultat va ser una novena plaça que de ben segur la temporada següent es milloraria a la Preferent Catalana.

Per altra banda, el Cadet d’Esteve Barragan aconseguia una bona cinquena plaça i feia preveure bons resultats en el seu salt a juvenil.

L’infantil, molt curt d’efectiu, aconseguia la permanència a la primera divisió i també donar la cara a la segona divisió, bona feina dels entrenadors Òscar Fusté i Isma Basallote.

A destacar la gran tercera plaça de l’aleví de Dani Llorens a la primera divisió. I temporada difícil per al benjamí que passava de jocs escolars a federat.

Tot i que l’acord amb el CEIP Vaixell Burriac és trencava, arribava al club una nova generació de nens procedents d’aquesta escola i que dos anys més tard, junt amb els nois d’Antonio Zamora marcarien la página més important de l’història del club a nivell de base fins aquell moment.

Començava en aquesta temporada la col.laboració amb l’escola La Presentació, que és sumava a l’acord amb el CEIP Pla Avellà.

I el Sant Joan començava un punt d’inflexió a nivell d’equips, ja que és dispossava ja de un senior, un juvenil, un cadet, dos infantils, dos alevins, un benjamí, tres pre-benjamins, i un equip d’escola

A nivell esportiu, Miquel Bellès agafava el primer equip des de l’inici de la temporada, amb una plantilla que és començava a estabilitzar després de tres temporades de força canvis.

El resultat va ser una novena plaça que de ben segur la temporada següent es milloraria a la Preferent Catalana. Per altra banda, el Cadet d’Esteve Barragan aconseguia una bona cinquena plaça i feia preveure bons resultats en el seu salt a juvenil.

L’infantil, molt curt d’efectiu, aconseguia la permanencia a la primera divisió i també donar la cara a la segona divisió, bona feina dels entrenadors Òscar Fusté i Isma Basallote.

A destacar la gran tercera plaça de l’aleví de Dani Llorens a la primera divisió. I temporada difícil per al benjamí que passava de jocs escolars a federat.

El club continuava creixent de manera molt important, els nombre de nens creixia, i a més s’incorporava a l’estructura una nova escola de la nostra població: L’Escola del Mar, així aconseguiem ja tenir un total de tres escoles en les que els nens i nenes podien gaudir del nostre esport.

A meitat de temporada Miquel Bellès deixava el seu càrrec com a entrenador del primer equip, i ocupava el seu lloc Cristobal Delgado, amb aquest canvi consensuat amb el mateix Miki l’equip agafava la volada suficient per salvar la categoria i començar a construïr un nou planter que més endavant faria realitat el somni de l’ascens.

A nivell de base cal destacar l’ascens del cadet A a la primera divisió, la segona posició va ser suficient per aconseguir l’objectiu i poder donar el primer pas amb Roger Massanet a les regnes de l’equip, i com no donant un cop de mà el Pep Pujol.

També el benjamí del Jaume va fer una bona temporada caient a vuitens de final del campionat de Catalunya amb la Prosperitat.

L’Infantil d’Oriol Viñals no cumplia les expectatives i quedava cinqué a la primera divisió infantil.

L’aleví salvava la primera divisió amb una generació que més endavant arribaria a jugar a Divisió d’Honor Cadet.

I finalment s’aconseguia que al finalitzar la temporada s’incorpores procedent del FS Vilassar el Xavier Alfaro, que tot i això ja estava desenvolupant tasques d’entrenador a la Presentació.

Començàvem una temporada la mar de tranquil·la, però a mesura que anava passant el temps, la temporada començava a agafar un color especial.

Primer venia la presentació del club, on 15 equips vestien els nostres colors i defensaven el nostre escut.
Amb un sènior, un juvenil, dos cadets, 2 infantils, un aleví, tres benjamins, un prebenjamí i arrodoníem amb 4 equips de les escoles de Vilassar de Mar ( dos de la Presentació, un del Vaixell i un altre del Pla de l’Avellà)

Tot comença amb les primeres convocatòries a les seleccions i els seus respectius campionats.
En Marc s’envà amb la Comarcal i es proclama campió amb la Selecció del Maresme.
I a més a més en Martí Giralt, porter del sènior és subcampió SUB-19 amb la Selecció Catalana.

A poc a poc, anava passant el temps, i les primeres notícies sortien a la llum, quan el nostre Cadet A dirigit per en Roger Massanet, guanyava als penals a un gran de Catalunya com és el Marfil, i passava a quarts de final de la Copa Catalunya.
El Cadet per seguir les seves aspiracions a la Copa, aquest cop tenia que guanya al possiblement millor equip de Catalunya, el FC Barcelona. Tot anava rodat… Quan a la tanda de penals, perdem i els somnis s’esfumant… Però quina millor imatge que lluitant enfront del Barça fins als penals!!

Seguint amb informació molt positiva de la Copa, li tocava al nostre Benjamí. Seguint els passos del Cadet, eliminen al Girona, al Marfil i a Caldes, i és planten a la final contra l’Esparreguera, on ara si la sort es posa del nostre costat i guanyem la Copa Catalunya Benjamí!!

Si l’alegria no era immensa, ja arrodoníem aquella temporada amb:
Benjamí Jaume/Miki i benjamí Antonio, campions de la Lliga Benjamí
Juvenil campió de lliga i ascens a segona divisió Juvenil.
I Cadet A campió de lliga i ascens a divisió d’honor cadet.

S’arribava a la temporada amb un total de 4 benjamins, 2 alevins, 2 infantils, 3 cadets i 1 juvenil. A més del primer equip dirigit per una nova incorporació: David Picazos. A les escoles teniem un total 5 equips.

El coordinador de cadets i juvenils era Cristobal Delgado, i d’infantils en avall la coordinació la duien a terme: Oriol Viñals i Xavier Alfaro, essent aquesta la darrera temporada de l’Oriol en les tasques de coordinació.

A destacar per sobre de tot l’ascens a la Tercera Nacional del primer equip, una fita històrica ja que el club mai havia estat a categories nacionals, els jugadors del planter van ser: Esteve, Fran, Adam, Zizou, Raúl, Isra, Driss, Brahim, Antonio, Xavi Ferrer, Germán, Xavi Alfaro, Albert Roca i Martí Giralt. Entrenadors: David Picazos i Roger Massanet i delegat: Pep Pujol. L’equip va quedar en segona posició amb 60 punts a nou punts del campió Gracia FS.

El juvenil aconseguia també en una temporada molt solvent el campionat de lliga, els de Cristobal Delgado van sumar 69 punts i l’ascens a primera divisió, aquest planter continuava fent història.

El Cadet A va aconseguir també mantenir la divisió d’Honor amb una sisena posició, Miquel Bellés començava el seu treball en la màxima categoria de base de les diferents edats amb un resultat més que solvent.

La temporada no va estar gens malament, ja que a pesar de tenir molts canvis, també teníem moltes alegries a final de temporada.

El principal canvi, era el canvi de coordinació del sector cadet fins a sènior, després de la marxa de Cristobal, va agafar el seu mandat a la coordinació Miquel Bellés. I David Picazos i Pep Pujol, van rellevar la plaça d’entrenadors del juvenil A.

La temporada va anar força bé, ja que quina millor notícia que el Benjamí d’en Yassin Zizou, aconseguia el Campionat de Catalunya, primer al palmarès del club. A part de fer una grandíssima temporada, com guanyar la lliga Benjamí, i quedar a semifinals de copa Catalunya, hi hauria emmarcat un triplet històric.

L’aleví A, entrenat per en Xavier Alfaro, guanya a falta de moltes jornades la lliga de Primera Divisió, assolint els objectius, i pujant a Divisió d’Honor.

Per altra banda, el Sènior s’estrenava a la tercera Nacional, i quedava amb molt bona posició per ser el primer cop que disputava en aquesta categoria.

El juvenil A, es nombrava campió de Primera Divisió Juvenil, i així aconseguia l’ascens a Divisió d’honor.

El juvenil B, entrenat per en Xavier Sambola, no seria menys, i pujava a Segona Divisió també guanyant la lliga.

Per altra banda, una de les millors notícies va ser la permanència del Cadet a Divisió d’Honor, que després d’una temporada molt dura, amb quasi tot l’equip de primer any, aconsegueix la permanència a casa enfront d’un equip dels de dalt de la taula.

Aquí cal destacar, l’augment d’equips al club, i d’escoletes que cada any va a més, i sobretot aquest any es va notar molt l’increment de nens al club.

Aquesta temporada començava, amb grans reptes al davant. A la coordinació de base seguia en Xavier Alfaro, i en Oriol Viñals, però entrava un nou membre, suplia la baixa de Miquel Bellé a la coordinació de cadets cap amunt, En David Picazos, també entrenador del primer equip.

Així encaràvem una temporada amb dos equips nous a la categoria Divisió d’Honor, un era el Juvenil, que el dirigiria una novetat a la plantilla, Daniel Gijón i Miquel Bellés (ja entrenador del club), i l’aleví que seria dirigit per Xavier Sambola i Yassin Zizou. Tots dos equips amb cares molt conegudes de fa molts anys de nens del club.

L’aleví encaixa un gran paper a la màxima de la seva categoria, i fent grans resultats, com empatar amb el CatGas  Santa Coloma al seu camp, i competir tots els partits disputats.

El Juvenil després d’una dura temporada, aconsegueix salvar-se, després d’una temporada plena de novetats, baixes i altes importants, i plegat de lesions.

En el cas del Sènior, segueix una temporada més a tercera nacional, on queda en una gran cinquena plaça, també resistint a una temporada molt dura, plegada de lesions…

Després són moltes alegries…

El Cadet b, dirigit per Martí Giralt i Roger Massanet, pujant a primera divisió, guanyant la lliga.

L’infantil d’en Jaume, aconsegueix pujar a Primera divisió quedant tercer del seu grup, un grup molt ajustat.

L’infantil d’en Carlos també aconsegueix pujar a Segona Divisió. I l’aleví d’en Carles, aconsegueix pujar a Segona Divisió Aleví.

Una gran temporada!!

Temporada molt complicada a nivell intern, en primer lloc ens deixava després d’una malaltia el Carles Segarra un motor dins de la junta directiva i del qual sempre en tindrem un gran record a nivell personal i de la seva tasca. A més el febrer el club decidia prescindir dels serveis de David Picazos com a entrenador del primer equip i coordinador de cadets i juvenils, en una decisió molt díficil. I finalment a final de temporada deixaven la junta directiva dos peces molt importants per al club com eren el Carlos del Amo i Joaquin Picado.

Primera temporada de la fusió entre el FS Vilassar de Mar (F6 Futsal) i la nostra entitat, cosa que va suposar que per fi a Vilassar de Mar hi hagués una sola entitat de Fútbol Sala, fet que va beneficiar a tots, obviament el club va crèixer en nombre de jugadors i en estructura amb l’incorporació de Lluís Contreras ex-president del F6 a la junta del Sant Joan.

El primer equip va aconseguir la permanencia en la penúltima jornada, amb la dupla tècnica de Roger i Esteve, amb un gol de Jan en el darrer sospir del partit que ens donava la salvació un dijous a la nit al pavelló de Lliça d’Amunt, un moment màgic per esborrar el mal gust d’una temporada molt complicada.

El segon equip aconseguia l’ascens de la Tercera divisió a la Segona divisió Catalana, comandat per Xavi Quer.

A nivell esportiu moltissimes alegries, un nou campionat de Copa Catalunya benjamí gràcies a la la dupla Xavier Sambola i Esteve Barragan, un subcampionat de la mateix competició en categoria infantil en que els nostres no van jugar el seu millor partit davant les Corts UBAE, però que van aconseguir quedar campions de lliga i per tant pujar a la Divisió d’Honor Infantil.

El juvenil A perdia la categoria de Divisió d’Honor Catalana en un darrer partit fatídic a Acoletge, en que els lleidatans ens empataven al darrer moment i els de Josep Maria Perez, que havia agafat l’equip el gener, veien com la gran remontada que havien fet no es veia culminada.

El cadet perdia la Divisió d’Honor amb un equip que va fer una gran temporada tot i el descens, ja que el nombre de jugadors no era l’adequat per poder encarar la categoria amb garanties.

La temporada comença amb l’incorporació a la junta directiva del Santi Lòpez, una persona que venia a aportar noves idees i una nova visió de futur del club. Deixava la junta el Lluís Contreras cedint de forma generosa l’equip social que ell i d’altres havien estructurat al F6, amb aquest equip es continuava la política de entrenaments inclusius amb l’objetiu a llarg plaç de poder formar un grup per jugar torneigs i partits amistossos, passava a ser l’encarregat de l’area Xavier Sambola.

A nivell esportiu destacar l’incorporació de Carlos Nicolas com a nou entrenador del primer equip a la Tercera Nacional, que junt amb Mario i Esteve van formar l’equip tècnic que portaria les regnes de la temporada en un equip que encetava una nova generació de jugadors. En el segon equip sobre el mes de desembre es va incoporar Nando, un entrenador procedent de la Tercera Nacional que tenia com a objectiu consolidar el procés de creixement d’un equip estratègic en el pas dels jugadors cap al primer equip.

La base va continuar el procés de consolidació d’una estructura de 200 esportistes que sumaven 300 comptant les escoles. Com a èxits esportius cal destacar el segon lloc del Cadet A, la salvació de la Segona Cadet per part del Cadet B, el vuité lloc de l’infantil de l’Esteve i Xavi Alfaro a la Divisió d’Honor Infantil, l’ascens a la primera divisió de l’Aleví del Jaume i el cinqué lloc a la Divisió d’Honor Aleví de l’equip del Miquel Bellés.

I per sobre de tots ells, el quart lloc que va aconseguir el pre-benjamí de l’Armand en el campionat de Catalunya pre-benjamí, un equip que va fer una gran temporada de menys a més. Formaren l’equip: Lluc, Adrià, Ton, Teo, Martí H, Francesc, Roc, Aniol i Martí F.